La Madrona arribá á casa seva descarregada d' un gran pès. Sa impensada arribada coincidí casi ab la de las noyas. La felicíssima resolució qu'havían tingut los passos donats per ella aquell matí aygualí la pena qu' en altres moment los hi hauría causat la malaltía de donya Mercè, á qui tant estimavan totas quatre.
Van dinar juntas, ab alegría en ellas estranya d' algun temps ensá, lo nen á la falda de la mare, y tota la conversa 's consumí discutint el nom que posarían á 'n aquell angelet. Van convenir en que 's diría Ramón, com el vell Castellfort, lo protector d' aquella familia, com el sant tantas voltas invocat per la mare, tantas voltas repetit per la Madrona quan, gronxant al nen pera ferlo dormir, li cantava al compás apendulat de la cadira:
Sant Ramón Nonat
fill de Vilafranca,
confessor de reys,
de reys y de papas...
