Pàgina:La papallona (1902).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
142
narcís oller

graciat pedás de sas entranyas, podría quan menys presentarse vestit del color de la puresa á rebre 'l sant sagrament del baptisme.„

Cad' una d' aquellas pessas aguantada en l' ayre per las puntas dels dits, fou mirada y remirada de devant y de derrera, resseguida en tots los detalls y alabada y comentada com robeta de nina, entre joyosas exclamacions.

L'acudit de las fillas de la Madrona no podía ser ni més oportú ni més ben executat. A mesura que la llevadora anava volcant ab aquellas prendas al nen, se veya mellor la justesa de cad' una d'ellas. Se hauria dit que li havían près la mida, si las mánegas del fassetet no resultessin un xich llargas. Be que, ab un senzill doblech, li queyan que ni pintadas. L' Angeleta explicá 'l motiu d' aquella llargada: la moda ho exigía aixís pera que las manetas eixissin com de dins d' un lliri blanch, ab lo qual la criatureta tenía las mans més calentonas. Precisament estavan talladas sobre 'l patró meteix qu' havía servit pera la cistella de la marquesa de Valldeflors, “que tot s' ho fa fer al Casmin.„ Lo únich que hi mancava, era un llasset punsó á las munyequetas, y si no li havían posat era per considerarho massa luxós. Fòra d'això y demés gorniments, en quant á tall y á midas, tot era igual.

La Toneta ho aprobava tot ab l' esguart plè d' agrahiment y de joya; mes, l' instant suprem de sa ventura fou quan, al posar la gorreta al nen, va veure que no li venía xica com havía temut; proba