La Toneta, ab els ulls closos, uns llabis com una cera, brassos y camas inmóvils, pantejava ab pena entre 'ls llensols de son llit. Seya á l' espona la Sió, y, allá á la sala, l' Angeleta tenía adormidet á la falda 'l menut. Mare y fillas inquirían ab la vista atribulada 'l parer del metje qu' acabava d' inspeccionar á la malalta. Aquest maná qu' ajustessen ben bé 'ls finestrons, que 's guardés el major silenci en aquell quarto, y eixí pera parlar ab la Madrona.
La bona dòna l' instalá en la pessa del costat, saleta de pas dels dos dormitoris, inmediata á la porta del pis, hont tant sols hi havía una taula blanca, quatre cadiras de boga y 'l torn de fer bovinas qu' encara, quan abundava la feyna, feya guanyar algun ralet á la Madrona.
—Vostè voldrá paper y ploma?—digué aquella dòna, entornántsen ja cap al dormitori de la malalta.
