Pàgina:La papallona (1902).djvu/148

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
148
narcís oller

tots van perdre 'l seny, ningú obrava per rahó; una obstinació instintiva, exaltada per la resistencia, com la del foll que's bat contra un obstacle material, s' havía apoderat de totas aquellas dònas. La meteixa criatura corría perill d' ser víctima de la forsa posada en jòch per son consol.

A la fí arribá la llet de cabra; la Madrona y sas fillas s' atropellaren per fer la munyequeta, corregueren á posarla als llabis del pobre menut, y la mare cedí, soltant els brassos alhora en que tot son còs topava ab la calaixera que tenía al seu costat. Havía caygut en basca.

—Un metje, un metje!—cridá la senyora Rita, sens abandonarli 'l pols.