En Lluís, á qui 's refería la Sra. Pepa, estudiava 'l quart any de dret, y era, en efecte, simpátich á tot dir. Poch amich de fer el xitxarello y de passejarse enguantat y vestit per entre empentas com se passeja á Barcelona, menys aficionat encara á la vida de saló y de cafè, gaudía allunyantse dels barris de barnís ciutadá, y en quant va raure á la despesa del carrer d'en Roig s'hi trobá com lo peix al aygua. ¡Vejé ben prompte qu' havía caygut de bon ull á la patrona, qu' aquells voltants estavan plens de menestraletas aixeridas, y quan eixí al balcó de son estatge y va sentir grinyolar las llimas, dringar els martells en las enclusas y escaparse de totas las portas d'aquell carrer d'oficis y botiguetas los sorolls discordants del treball, li semblá que li arribava als sentits una alenada de Ripoll, sa vila nadíua, que'l rejovenía y li esponjava 'l cor.
Senzill de tracte, alegre com unas castanyolas
