y ab més lletra menuda qu'un breviari pera tractar á cadascú com son geni requería, prompte 's feu l'amo del barri. Entrava y eixía de totas las casas com de la seva, bromejava ab tothom, aconsellava á qui ho volía, afalagava á las mares y de retop festejava á las fillas, intervenía en las disputas de vehinat pera acabarlas ab un acudit dels seus, improvisava balls ab los companys y las noyas vehinas, dins d'una botiga ó al menjador de la despesa, al só d'un organet que tocava per quatre rals tot' una tarde, y acabá per ser el somni daurat d'aquellas noyas. Per allá hont ell passava, retrunyía l'alegría y esclatavan rialletas en tots los llabis, com fá descloure flors y exhalar aromas el sol al llambregar la campinya.
—Quan lo veyém venir, fém: ja ve 'l vent!—li deyan de vegadas, ab la major franquesa, las vehinas; mes lo cert es, que, á totas ellas los hi ballava l'aygua als ulls y que 'l vehinat en pès li hauría donat la camisa. Lo sabater li feya per dèu pessetas las botinas que venía á quinze, la revenedora li dava fruyta gayre be de franch, per'ell eran los primers clavells, los pensaments més grossos qu' esclatavan en los testos d'aquells balcons, y las camiseras del quart pis del número 8 li feyan els colls á ral, á dos rals els punys y 'l provehían de corbatas á preus inverossímils.
Dins de casa, cap de sos companys estava com ell atès y servit: la Sra. Pepa 's deixava gobernar per ell; las criadas corrían gustosas al seu quarto en
