nar un favor. Passá rabenta la plassa del Pí y la travessía d' en Petritxol, y arribá á la fi, pantejant, á l' ansiada casa. Per sòrt d' ella 'l nen no havía romput encara 'l plor.
L' Agneta la feu entrar altra vegada á la cuyna, prenent tot desseguida la paraula pera pintarli ab colors forts las tribulacions d' aquella casa, omplintli involuntariament el cor de novas angoixas. Segons ella, la senyora tenia mala pessa al teler, los metjes se la veyan perduda, don Miquel estava desolat; no estaría pas pera aténdrela, y com si 'ls del servey no patíssen prou treballant nit y dia y veyent tan afligit al amo y tan abatuda la mestressa, aquella bruixa de donya Tuyas cada dia 'ls maltractava més.
—Però ¿qué porteu aquí, que porteu un nen?—feu, després de son discurs, abalansantse á destapar el menut.
—Sí; volía veure si la vostra dida me 'l podría criar per unas horas, mentres la seva familia n' hi troba una.—
La cuynera deixá la feyna dels fogons per correr á veure aquell angelet.
Una criada y altra deyan qu' era molt bufó, l' Agneta 'l volía tenir una estona, lo comparavan ab el de casa y 'l trobavan més petit. La Madrona frisava.
—Té, sospèsal,—digué aquella á la cuynera.—Me 'n vaig á cercar la dida perque 'l veji.—
Y al passar d' un bras al altre, 'l nen comensá
