—Pobra de mí!—respongué ella.—Vet aquí pera que serviu 'ls homens; pera pendre á broma las cosas més sérias!—
Y l' Agneta, ab una empenta amistosa, tregué de la cuyna al criat.
Ningú d' aquella casa havía tingut esment de lo passat á la Tona. Feya mitj any que no s' havía acostat allí á cusir; tots la creyan ab una suposada tia de fòra, com havía dit la Madrona á quants humanament podia dirho. Fingí, llavors, qu' en Ramonet era d' una vehina per la qui s' interessava molt, y exposá á la dida quant se li agrahiría aquell favor en cás de que pogués ferlo. Ella parlaría ab don Miquel y, mentrestant, se basquejaría pera trobar quí pogués criar el nen á fóra.
Arribá 'l moment propici de parlar ab don Miquel. La Madrona feu un esfors suprèm, sacrificá la vergonya que l' enrojía y descobrí la dissort de la Toneta, recomenant el secret. El seynor Castellfort, prou capficat ab l' estat de la seva muller, rebé la nova ab més compassió qu' escándol, no posá cap reparo en fer el favor que se li demanava, veninthi bé la dida, y sols exigí que deixessen el nen ó 'l portessen allí á mamar, perque trobava 'l seu un xich costipadet y no volía qu' aquella l' abandonés ni 'l tregués al ayre.
Ja estava 'l primer conflicte resolt: aquell angelet no 's moriría de fam.
—Ara veurém com s' ho pren l' exaltada de sa mare!—va dir la Madrona á la dida, tot regraciantla
