tremolor nerviosa, agafada al petit atahut, ab veu baixa y trencada y accent suplicant y conmovedor, demanava que no se l' emportessen:
—Es meu, es el meu fill! Jo no l' he vist morir; me l' han mort, sí, me l' han mort!—
Una confusió de crits y moviments succehí á semblants paraulas, sentidas ab indignació per uns, ab llástima per altres, per tots ab sorpresa. Lo cotxer atacat comensá á disputar la possessió del atahut, aixecantlo tant com podía. Son company se tirá ab don Rafel, demunt de la pobra jornalera, clavantli urpada als brassos pera arrancarli la prèsa.—¡Es boja, es boja!—cridá tothom. Y arreu, la comitiva arremolinada, gayre be rodolant els uns sobre 'ls altres, se despenyá per l' escala, confonent sos crits ab las vèus discordants que pujavan de la entrada, ja plena de badochs, mentres que la Madrona, fòra de sí, deixant caure sa atlética persona demunt la massa, forcejava pera obrirse pas, cridant:
—Toneta! Per Deu, Toneta! No es el teu, no es el teu!—
Mes la confussió creixía. Apilotat tothom entorn de la lluyta, tothom estirant els brassos y cridant alhora, los prechs y amenassas se perdían dins la remor general; á l' estrebada dels cotxers y de don Rafel responía l'empenta del desordre, y com que aixís la fugida era impossible, las mans de la Toneta 's clavavan altra volta al bagul. L' avalot anava atrayent públich y més públich, l' entrada tota se omplía de badochs, y en las disputas comensavan á
