se. Tots vivím de miracle,—exclamava son interlocutor, parant desseguida orella á certas riallas sofocadas que venían de la saleta inmediata.
—Gent jove; l' edat felís, vél'hi aquí!—
Eran, efectivament, tres jovenets, que s' havían apartat allí dins pera parlar lliurement de l' ópera del día abans, del xasco donat per una ballarina á un amich de tots ells, y d'aventuras tan propias á la llur edat com impertinents á l' ocasió.
Llavors, entraren dos cotxers dels morts, precedits de don Rafel, á la cambra mortuoria. Van entregarli la clau, y posantse un d'ells el petit bagulet á l' aixella las emprengué cap á l' escala, seguit de tota la comitiva, que no gosava piular ni trepitjar. La dida, el servey y la Madrona guaytavan ab ulls plorosos, mitx caygudas unas demunt las altras, desde 'l fons d' un requartet que dava al recibidor.
Aquell qu' havía sigut, primer, dolsa esperansa, després, enlluhernadora realitat, sempre, el més bell somni d' or d' un matrimoni amorós, se 'n era volat al cel com el perfúm d' una flor; flor de la que ja no se 'n duyan ara, ceremonialment, sinó 'l calzer marcit, assecat pe'l baf de la mort!
Ja havía arribat aquest á baix al cel-obert, quan, de prompte 's sentí un gran xiscle d' esglay. La comitiva 's pará en sèch á mitja escala; tothom s' abalansá á la barana pera veure què ocorría, y tot lo servey eixí al replá, empès pe 'l mateix crit.
Una dòna, una jornalera demacrada, ab els ulls fòra del cap, la color espalmada, prèsa tota ella de
