calsat sense haver enviat á casa grans comptes, no sabía explicarse 'l miracle. Ell responía, que s'expliquessin com va tan nèt y ben peixit el soldat que sab entendres, y acabava la resposta ab una rialla plena de simpática endiastradura.—Ells son quintos de la milicia armada, jo ho só de la togada: heuse aquí 'l misteri.—A voltas los sorprenía encara més, compareixent á la fonda ab bitllets pe 'ls teatres ó ab un cotxe per anar á passejar, que, al deixarlos, ningú pagava. Treya lo primer de las amistats que tenía entrè 'ls fundadors de societats dramáticas, y, en quant al cotxe, ell se las entenía ab un pesseter de plassa que vivía al carrer d'en Roig.
La seva simpatía era de tal lley qu' arribava á ofegar l' enveja de sos companys. Prou veyan que, en aquells dominis, eran postergats, fent tot lo més, paper de comparsas; mes com á la vegada 's sentían atrets per l' encís d' ell, no n'hi donavan la culpa ni sabían á qui darla. Allí no hi havía artifici, ni afany de preponderar: era la naturalesa que s'imposava, y ¿quí culpa á la naturalesa? Per altra part, en Lluís los atenía sempre, los estimava de cor y, lluny de menysprearlos ó de prescindir d' ells, los feya participar de sas distraccions y balladurias.
No més ab dos companys no sabía lligar prou: lo senyor Ignaci, home sorrut, que no s' hi pensava gens en passarse tot un dinar sens badar boca, y en Tomás Llassada, á qui solían motejar d' americano tots els de la despesa, perque, de noy, havia estat á América, ahont l'estrofa del seu pare tingué d' emi-
