metje, volgué asséures, demaná la cadernera y s'entretingué netejantli la gabia, posantli escayola á la menjadora, contemplant com entre piulets y saltirons plegava 'l grá, lo despallofava ab la punta esmolada del bech y se l' empassava aixecant graciosament el pintat caparró.
—L' hem de cuydar ben bé, que será la joguina del nen. Ja veuréu com s' hi entretindrá, pobrissonet.—
Y veyent gronxarse com garlandas las tendras enredaderas que verdejavan á fòra 'l vidre, demaná que portessen l' aucellet al balcó perque s' alegrés. Semblava que volía comunicar son alè de vida á tot lo que la voltava, com si ella fós el centre de l' existencia universal. Sa imaginació cobría de flors els camps, poblava la mar de barquetas llatinas ab l' ala arrebolada pe 'ls esplendors del sol y li feya compareixer en Lluís, penedit del seu acte y abrassant á son fill ab incomparable tendresa. La caritat, l'amor, sobreixían de sos ulls hermosos, que la malaltía havía engrandit y purificat de color. ¿Quí podía sustráures á la forsa d' aquells sentiments generosos que dominavan á l' univers?
Lo metje li va prometre deixarla llevar l' endemá; primer havía de nudrirse un xich més.
Llavors comensá á assaborir las delicias dels treballs que 's proposava empendre. «La dida li tindría 'l nen, lo passejaría, era una bona dóna á qui 'l podía ben bé confiar. Ella, per un cantó, s' afanyaría forsa, de claror á claror, pera guanyar diners, y, á
