las vetllas, vinga fer robeta ben bufona. Això, si no compareixía en Lluís ab la fortuna de tots á las mans, com el cor li deya. Y si de cás la dida se 'n hagués d' anar á montanya, ella l' acompanyaría, anch qu' hagués de fer de pagesa: qu' un cop forta, encara li sería bò pera la salut.»
Quan més tart comparegué la dida, entregantli 'l fillet ja lliure de casa 'ls senyors, per haver ja rebut donya Mercé la trista nova ab tanta resignació que'ls deixá á tots parats, la Toneta exclamá:
—No ho veyeu, com cal ser cego d' enteniment pera negar qu' avuy se 'ns obra nova vida, Madrona? Deu me premía la confessió d' ahir. Veuréu, com d' avuy enllá, tot nos anirá vent en popa.—
Y despertant el nen á petonts y abrassadas, l' aixecá en l' ayre com si 'l volgués fer ballar.
Y aixís, llevantse y ajeyentse, entregantse uns dias á l' alegría boja pera caure després en dolorosas melangías que partían l' ánima, aborrint avuy la persona que l' endemá volía á son costat, unas voltas mostrant entusiasta esperansa en lo saber del metje, d' altras malehint la seva ignorancia y deixantse entregar ab cega fé á remeys de curanderos que la fustera y demés vehinas venían preconisantli, ara tossuda com el bou, després dócil com l' anyell, plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia abrumadora ab que s' exteriorisa la lluyta tremenda que sostenen l' esperit y la materia quan vé la mort á afluixar las llassadas de sa unió, anaren passant dias, sempre aquella pobra familia sacrifica-
