da per la capritxosa tiranía del mal y sotmesa á un trángul constant de desilusió y d' esperansa.
La Madrona, avergonyida de l' ocorregut quan l' enterro, havía reparat en posar més els peus á casa de sos protectors ab tot y haver empenyat ja la major part de las pobresas pera anar comportant la malaltía, quan se li presentá un jorn en Manel ab recado de la senyora de que volía véurela. La bona dòna no deixá de córrehi, trasbalsada y tot com anava pe 'l tropell de casa seva y la vergonya qu' hauría de passar.
Però donya Mercé, lluny d' insinuar la més petita queixa, parlá com una mare desventurada que podía imaginarse quan terrible degué de ser la sorpresa passada per la pobra Toneta, y mostrantse plena de tendre remordiment d' haverne sigut causa involuntaria. L' única cosa que la tranquilisava era el que la meteixa Madrona havía presenciat la puresa d' intencions del seu marit y que jamay ningú podía presumir qu' aquella infelís mare acudís en el precís moment del enterro pera esser víctima d' una alucinació tan crudel. Aqueixa desgracia tan inesperada y la posterior generositat de la Toneta de deixar encara'l fill, que tantas llágrimas li havia costat, en poder de don Miquel, havían aumentat sas antiguas simpatías per la malhaurada noya, y 's creya en el cás de recompensar tants sufriments ab tots
