Pàgina:La papallona (1902).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
20
narcís oller

que n'eixía sempre ab las mans al cap aquell que més cor tenía. En Tomás parlava de la dòna com d'una máquina; en Lluís, cruixint de dents, li evocava ab l' imprudencia del pochs anys lo recort de sa mare, y mentres s'espantava d'haverho fet, al aixecar els ulls topava ab la rialleta imperturbable de son contrincant, qui, pera completar la resposta, arrupía las espatllas ab sarcástica indiferencia. Quant sentía contar las bromas de bona lley d' en Lluís ab las noyas del vehinat, lo tractava de manso y 'l compadía. En Llasada y 'l senyor Ignaci eran los únichs que no prenían part en tot aquell enrenou.

Mes, com tots los genis están tallats á facetas y una de las més marcadas d'en Tomás era la d'esser, quan volía, molt agut, en no tractanse de gustos contraposats, en Lluís, ardent admirador del enginy, ja abrassava al americá per l'esquena y li tocava l botet per'escoltarlo y aplaudirlo. Al cap y la fí, si en Tomás era esclau de la fredor de cor, en Lluís ho era de la vehemencia de sos entusiasmes, y si tota la seva simpatía depenía d'aquella generosa disbáuixa d'alegría y atolondrament, los efectes de sa conducta, moltas vegadas, eran tan dolents com los de la d'en Tomás. Be podían perdonarse l'un á l'altre.

—¿Qué sabs tu, qué sabs tu, si en ta vida t'has près la molestia de pendre res en serio?—feya l'americano quan veya combatre sas teorías per en Lluís.

—Oh, com tu t' has escarrassat tant pera estudiarlas!