—Si no he fet això, he pensat molt més que tu, Mestre Fogaradas.—Aquest era 'l renóm ab que 'l batejava en Tomás.
—Visca la modestia!
—La modestia es un de tants fingiments que no més poden enlluhernar á la gent lleugera. No hi há ningú lliure de vanitat, noy: tothom s'estima més el propi valer que 'l dels altres. La vanitat absoluta es censurable, perque ningú ho reuneix tot; però la vanitat relativa, com la meva, de creure que tinch més món que tu, més serenitat de judici que tu, es tan llegítima com la teva de creure que tens més sentiment...
—Vaja, ja torném á las filosofías de sempre?...—acabava per dir en Lluís.—Aném, aném, qu'avuy t' acompanyaré á fer una partida de carambolas.
Y com ordinariament aqueixas discussions solían ser á postres, l'hora dels corolaris de la conversa qu' ha sigut tema del dinar, s'aixecavan de taula ab els demés estudiants y eixían plegats, deixant al servey y á la senyora Pepa entretinguda en comentaris de sentiment, sempre propicis á 'n en Lluís, sempre contraris al americano. Lo senyor Ignaci, mentrestant, ab lo diari al nas, lo colze á taula, tranquil com si estés sol, s'enterava de la política y assaboría las delicias del únich puro que 's permetia fumar els días de feyna.
