Pàgina:La papallona (1902).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
219
la papallona

sens abandonar á la moribunda; á son costat, entregirat vers la santa imatje y 'ls nuvis, lo celebrant; derrera seu, los testimonis. Tots los restants, á respectuosa distancia, contemplavan la cerimonia apilats al mitx de la saleta. Los ulls giravan de la malalta al sacerdot, del sacerdot á la malalta, qui semblava recobrar altra volta bella pau, dibuixántseli á la cara la dolsa expressió de la Joconda. Regnava un silenci solemníssim; la curiositat ofegava 'ls plors d' enterniment.

Lo sacerdot pronunciá llavors, en veu solemne, la fórmula sacramental:

—Vós, Lluís Oliveras y Fortuny, voleu pendre ara á Antonia Camps y Vinyas, assí present, pera llegítima muller vostra, segons la santa mare Iglesia practica?

—Sí, pare;—respongué en Lluís ab veu humil.

—Vós, Antonia Camps y Vinyas, voleu pendre ara á 'n en Lluís Oliveras y Fortuny, assí present, pera llegítim marit vostre, segons la santa mare Iglesia practica?

—Sí, pare;—feu, conmosa, la Toneta.

—Donéuvos, donchs, las mans dretas;—digué 'l capellá, sens perdre sa entonació. Y al véures obehit, benehí l' unió, afegint á mitja veu:—Ego vos in matrimonium conjungo, in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti. Amen.

Y dada la benedicció, va retirarse cerimoniosament, seguit dels testimonis, atravessant el passadís que li feren, muts, los espectadors. La poca