durada de la cerimonia sorprengué á tots. Ells esperavan quelcom d' original y més complicat. Y ni plática, ni carta de Sant Pau, ni benedicció de l' anell! A las noyas los hi semblava impossible qu' ab tan breus paraulas se formés un llas tan estret y durader.
El goig que respirava la Toneta despertá esperansas y animá á tothom pera dar als nuvis la enhorabona, y, un á un, anaren despedintse 'ls forasters, alhora esperansats y conmoguts. Lo presenciat los hi semblava un somni.
—Y bé, què li sembla á vostè?—preguntava don Miquel al confessor, al peu de l' entrada, mentres donya Mercé desapareixía dins de la fosquedat del cotxe.
—Que no arriba á demá. N' he vistas tantas de malaltías de cor!—
Y eran las quatre de matinada que'l nen somreya com un ángel en el llit de la dida, l' ánima de sa mare s' envolava al cel, y son pare queya agenollat, amarant de llágrimas la glassada má que fins llavors l' havía retingut ab amor.
