senyors, aficionats á flors, que pujan á terrejar ab bata y casquet; aquellas criadas, que, estenent o estirant roba, de sobte la deixan á terra y s' abrahonan y arrencan los cabells ab las del terrat vehí ó s' insultan esbalegantse ab las que treuhen el cap per la finestra del cel-obert; aquells militars que jugan á fet ab las boleras del número 4; aquell jove tan maco que 's passa tantas estonas al costat d'aquella noya ab lo llibre á la má, ull fit á n' els ulls d' ella; aquells colomistas que... ¿Vólste jugar qu' es estudiant aquell jove? Té, aixíns, un posat ayroset, de traydoría, com en Lluís.... ¡Pobre Lluís, quinas intencións li vaig suposar ahir!.... Oh, y aquesta nit ¿perquè he tingut de somiar que s' ofegava? Quína pena 'm feya veure que no s' agafava als meus brassos ni á la soga que jo li havía tirat! Ara veyeu què he anat á somiar!... Jo, que may m'he embarcat, trobarme á dalt d' un barco y en Lluís seguintme desesperat, nadant. Quín neguit, quína angunia, quan veya que 'l deixava, entre lo zumzeig de las onas!....»
Y al arribar aquí, se li escapá un ay involuntari del cor, tot ensemps que la pensa se li emboyrava altra volta, y abocada sobre la máquina, los dits casi tocant ab l' agulla, veya la tela descapdellarse com un núvol blanch que s' esvahía al altre costat de la tauleta: éxtasis estrany en que 'l món que la voltava se li difumía, lo cor bategava desbocat, la rahó permaneixía adormida y l' ánima s' ofegava en un mar agredols, hont lo sentiment se gronxava em-
