Pàgina:La papallona (1902).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
56
narcís oller

bé á totas y produhís no obstant diferent efecte en aquella cusidora que, molt lluny d' esser coqueta, venía revestida de la serietat y desconfiansas que porta ab sí l' amor naixent.

En Lluís se trobava ara devant d' una ánima noble, severa, dotada d' inesperadas resistencias que li desgavellavan el plan com si fos un castell de cartas, ensemps que li ferían l' amor propi y li despertavan tot l' interés d' una lluyta empenyada.

Fòra d' ella, no sentía 'l rosèch de l' amor, se mitx reya fins de las peripecias passadas; mes, al bo de la lluyta, s' enardía com noy qu' era, l' afany de triomf l' embriagava y una delicadesa del pudor ó una reconvenció ingénua del amor l' entusiasmavan fins al deliri, lo feyan estimar de veras, li arrancavan protestas y juraments que 'l comprometían. Tothom hauría cregut en aquells moments qu' estimava ab passió, y era cert; però no més en aquells moments.