ssions y enardint, poch á poquet, al destre galant, portantlo més enllá de lo qu' ell se proposava.
Dihém de lo qu' ell se proposava, perquè allò, pera en Lluís, no era més qu' un jòch, una diversió entretinguda, una escaramussa més d' amor, de las moltas que 's buscava constantment. Ja mestre en ellas, tenía la seva táctica, que posava en jòch sempre del mateix modo.
Primer dia: indiferencia respectuosa y amable.
Día segon: declaració, sospirs, planys de ser mal comprès, ayres de tristesa, d' aborriment de la vida.
Més endevant: subjecció complerta, timidesa ó atreviment, segons el geni y els desitjs de la noya qu' ell ja havía pogut coneixer.
A totas horas, sempre: reserva y dissimulació devant dels demés.
Aquesta conducta discreta y rigorosament aplicada, li havía produhit excelents efectes en totas las coquetas que havía volgut conquistar, qu' es com si diguessim en totas las dònas ab qui havía lluytat fins ara. Com que totas ellas jugavan la meteixa farsa qu' ell, y si no cedían á las primeras maniobras era tan sols pera dar major interés y duració á la jugada; com que totas ellas se reyan pla bé de las trampas que descubrían en el jòch y tenían prou conte en passarlas per alt á fi de no esquivar al jugador; com que totas ellas, si presentavan diferencias de geni y gustos, reunían però 'ls carácters d' homogenitat que té tota una familia, tota una nissaga; gens estrany era que la meteixa táctica escaygués
