vostè, escóltim bé... vostè fará passos y dará veus pera saberho, sens perjudici de que ara, aquí, me dará paraula de no desferse d'ella com s' ho proposava no fá gayre.
—Dónguimen vostè de que no abusará de l'ignocencia, de la bondat, de la candidesa de la noya.
—Vostè m'insulta, senyora patrona!
—Res d'això. Vull dir que no me l' entabani, pobreta... Una noya, ab paraulas d' amor com vostè sab dir, hi cau tan aviat!..
—Paraula de que jo no la forsaré á estimarme.
—¿De que no li tirará floretas, de que no li fará comedias?
—¿De que no li tiraré floretas? Demani al sol que no escalfi. ¿De que no li fassi comedias? Paraula, paraula y paraula: aquí 'n té tres. ¿Las vól per escrit?
—Donchs, paraula de que no la trauré.—
En Lluís vá beures d' un glop tota la copa de llet y, aixugantse 'l mostatxo ab moviments oposats de mocador, feu:
—Y bona nit, senyora Pepa; qu' encara tinch d' apendre la disciplina vigente sobre el nombramiento de coadjutores.
—¡Jesús, María, Joseph! quíns disbarats los hi fan apendre á l'Universitat!..—
—Y en Lluís, sentí qu' al compás del feble dringar del plat y copa, la despesera, tot allunyantse, remugava pe'l fosch corredor la paraula conconjugadores.
