me 'n tinch d' anar. Vòls una proba? Demánala ara. Dilluns ja no podrás, y devant teu hi há tot un estiu de dubtes, de torments. Devant meu, nó; perque jo ho conech, perque t'ho he llegit als ulls, perque m' ho diuhen tas llágrimas... perque jo veig qu' ets un ángel incapás de fingir. Tu, tu, que m' has vist jugar fins avuy, potser encara dubtas; potser no 'n tens prou ab el foch de las paraulas que 'm surten flamejant del cor, ab la cremor, que no podrías aguantar, d' aquestas mans; té, toca....—
Y posá honestament lo revés de la seva má frèch á frèch de la ab qu' ella s' apretava 'l mocador als ulls.
—Sí, Toneta, una proba; estich disposat á darte la que vulguis. Demánam una proba gran, ben gran. Tot ho faré.—
La Toneta 's plantá de peu, imponent com una estátua, y signantli la porta, ab veu ronca y resolta á la vegada, va dir:
—Una proba? Donchs surti en aquest moment d' aquí y no hi torni á entrar d' avuy.
—Oh! massa, massa....
—Ni una paraula més;—replicá la cusidora, sens perdre 'l posat sever é imponent, ni al rebre 'l bès que des la porta li tirá l' afligit estudiant, ans de tancarla ab estrépit derrera seu.
En Lluís arribá al seu quarto sense esma, vensut, esclavisat. D' un bot se deixá caure demunt del llit, y girantse boca avall, la vista enterbolida,
