A casa la Sra Pepa ja no hi quedavan més que dos estudiants, en Lluís y en Tomás Llassada. Tots los demés, examinats ja, s' havían escampat pe 'ls pobles á passar las vagas en familia.
La Sra. Pepa comensava á respirar com si s'hagués examinat també, y de no saber com trobar temps per anar á missa y visitar las sevas relacións, entrava en una temporada de dias folgats, expléndits, que li deixavan temps pera tot y fins horas y horas pera dormir més de lo que desitjava.
Pera gaudirse de tan venturosa situació no li mancava sinó una cosa: fer l' última gran bugada, rentar y passar els grans farcells de llensols y roba de taula qu' havían deixat bruts los estudiants ja ausents. Y això ho comensaría demá, s' hi posarían totas tres, las duas criadas y ella, y, per tot dimecres, no s' en cantaría gall ni gallina.
Be podía, donchs, avuy, diumenge, aprofitar la
