tarde, com á prólech de sa vida descansada, anant ab las del sastre del primer pis á pasar unas quantas horas á la torra que tenen á la montanya de Montjuich, prop de Vista-alegre. Lo senyoret Tomás ja havía eixit, com de costum, cap als billars del café de Fransa; donaría permís á las duas criadas pera qu' anessin per las sevas y, si en Lluís volía acompanyarla, com era de creure, no fós sinó pera bromejar ab la Sofía, tancaría 'l pis ab el pany de combinació y se 'n iría descansada.
Dit y fet; las criadas van eixir botant per las escalas com si sortissin de costura, els mocadors volant á munt, garlant alegrement sense enténdres, y la senyora Pepa, un cop vestida, entrá á la cambra d' en Lluís. No trobantlo á la saleta, que d' un cop d'ull se dominava tota, lo cercá dins de l'alcova hont bent segur el trobaría tirat demunt del llit. Tampoch hi era! Hont diablis s'havia ficat la papallona? Lo balcó estava obert de bat á bat, al peu del meteíx hi havía duas cadiras ab un llibre obert demunt d' una d' ellas y l' estudiant no 's veya per forat ni finestra. De sobte 's sentí la veu d'en Lluís, propera com la d' un fantasme invisible. La senyora Pepa, atravessant pe'l mitx de las duas cadiras, sortí al balcó y sorprengué al estudiant perillosament repenjat á un ángul de la barana pera que la Sumpteta, una modisteta del costat, pogués lligarli á la punta del bastó un hermós clavell. La despesera tingué la discreció d' enretirarse (estranya discreció que s' explica dihent qu' estavan baralladas) y ama-
