Pàgina:La papallona (1902).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
88
narcís oller

ab el cor á la má, tinch la meva dignitat y no vull, no vull que juguin ab els meus sentiments!—

Y s' aixecá, y va treure, d'una capsa molt desada, un clavell pansit, no ben sèch encara, y va comensar á esfullarlo, á esmicolarlo ab enssanyament repetint y repetint:

—Nó, no 'm dich Sofía, no ho só com la Sofía; ab mí no 's juga, s'hi vá de veras; els presents que se'm fan, no 's fan á las altras. Això no val re, re; es una mofa, es un afront que no vull guardar.

Y arreplegá de la falda, ab desespero, las despullas de la flor, mulladas de llágrimas, y las matxucá encara fentne una bola entre las mans com si trobés gust en perllongar aquell esclat de dolor, y las llensá al carrer, cayent altra cop á la cadira ab el panteig de qui ha fet un esfors suprém. L'exaltació l'ofegava, l'esperit se li tenía per un fil, y, en mitx d'aquell defalliment de forsas, sentía clamar per fòra la vida de la ciutat y arribar allí dins ab sos contrasts, y ab sas discordancias ordinarias, que jamay notém tant com en mitx del sufriment. Sota 'l balcó de la Toneta un organet tocava 'l vals de Las cent donzellas, la campana de Santa Mónica senyalava un combregar, d' una taberna del carrer de Trenta-claus, s'escapavan esqueixos de cansons obscenas cantadas per veus d'ayguardent, y, á lo mellor, l'organet trencava la melodía sostenint una nota com un xiscle, pera deixar passar un cotxe qu' omplía de terratrémol el desert carrer ó recullir el quarto que queya d'algun balcó.