Pàgina:La punyalada (1904).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


trega a la seva adoració ab tot l'apassionament propi dels caràcters encogits y reconcentrats. Però la filla del moliner de Balasch, encara qu'alegroya y riallera y franca, los mals temps que corren l'han ensenyada a mostrarse una mica feréstega y recelosa. Un día, quan al bo de son festeig idílich ab lo Albert, visità la ermita del Coral, vol que son estimat la firi d'un punyalet, y perque la ben defensi si'l cas arriba, 'l fa tocar per les mans de la Verge entre les medalles y 'ls rosaris.
 Enemistats los dos companys per causa de la Coralí, l'odi esclata entre ells ab una violencia esferehidora quan l'Albert la sorpren al bosch debatentse contra les urpes de Lo Esparver que l'ha escomesa bestial y traydorament. L'Albert l'ha salvada, però nó sense una lluyta encesa per la gelosía, de la que'ls dos rivals ne surten esgalabrats, ni sense que l'Ibo's retiri vomitant juraments de venjansa y imprecacions terribles. No passa gayre temps que, al arribar l'Albert al molí de Balasch, lo troba cremant, assessinat lo moliner, y desapareguda sa promesa, robada pels trabucayres dels que l'Ibo s'ha fet ja'l capità. L'Esparver s'ha sortit ab la seva.
 Y desde aqueix punt, trenat ja'l nus de la acció, comensa'l llarch calvari del infelís enamorat y tot l'interés se tanca en la persecució fadigosa, interminable y lo qu'es pitjor, sense cap fruyt, dels avorribles criminals. Los incidents de la lluyta son abundants, les topades sovintejan, la partida organisada pels perseguidors treballa ab molt coratge, però l'Ibo te'l servey d'espíes molt ben montat y sab desfer tots los progectes, y