Pàgina:La punyalada (1904).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nentme'l bras;— mira: si tiras avant, jo no't dexaré pas, perque som amichs ¿sabs?, y jo pels amichs ¿sabs?, me perdo. Però crèume que no't convé agafà'l sòn ab el cap plè de pensaments tan negres; cal esbargirlos, y per axò no hi hà com una bona trucada, crègasho.—
 Jo'n protestava ferm y ell tornava:
 —Donchs, no jugarèm; no més veurèm qui talla, ens empassarèm un glop, y avall, perque avuy ¿sabs? jo no't dexo fins a mocarte'l llum de l'arcoba, però ¿sabs? tinch la gola seca.—
 La ingènita debilitat del meu caràcter. més que la carinyosa insistencia del meu company, me feu cedir.
 —¡Beure un glop y tocà'l dos! ¿eh?—
 El cop de puny que va donar en Pep sobre la porta, va semblarme, no obstant, que tombejava sobre la fossa del meu passat, y que, revisquent els recorts allí enterrats, me donavan la benvinguda. Vaig entrarhi ab la recansa del caminant que, convensut de que feya vía dreta, se veu de sobte obligat a torsar de