pecte de pobresa feréstega, ò potser precisament per axò, era un dels casinos bosquerols, hont tot sovint s'hi aplegavan contrabanders, trabucayres, carboners, carrabiners y altres perdularis de tota llureya, que ab la escusa de vigilar, pactar y contractar, ò liquidar comptes, jugavan fort per cantitats que molt sovint anavan a les butxaques de tots menos a les dels que havían firmat el rebut, tocantne sempre, se suposa, una bona part pel moliner, una mena de sagristà ab veu de femella, més maula que Brican. Sentirem a dins remors de veus, de les que'n Pep ne deduhí que hi havía espallonada, parantse en sech y proposantme d'entrarhi.
Vaig manifestarmen contrariat, donchs aquella repugnancia instintiva que per tals llochs havía sentit sempre, fins quan n'era parroquià, s'havía accentuat molt als darrers temps y majorment aquell día en que no'm sentía d'humor pera alternar ab ningú.
— Entrahi tu, que jo me'n vaig a casa,— vaig dirli tirant avant.
— ¡Qu'es cas d'axò!— feu ell pre-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat validada.
