Pàgina:La punyalada (1904).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dissimular mes impressions, caminava calladament, agè a les converses dels meus vehins, sens adonarme casi de que, un ací, dos allà, s'anà repartint la companyía, quedant sol ab en Pep quan ja era negra nit.
 Aquest bon minyó y excel-lent company, tamb era un poch donat a la vida alegra, més per efecte del seu temperarnent joyós, que per vici. Algunes vegades s'excedía en la beguda, però tenia tan bon vi, que en tals cassos, més que may, manifestava son caràcter bondadós, extremant les mostres de la seva amistat ò del seu agrahiment, per qualsevol futesa, fins a ferse empalagós.
  Aquell día'n tenía un punt, y comprenguent prou bó quines eran mes cabories, la donà per consolarme, desfentse en penjaments contra l'Ibo, y fins a la Coralí arribavan les seves flingantades, titllantla d'esbojarrada y cap de pardals, manifestant la seva opinió de que sería carn per l'esparver. Poch sabía ell'que ab axò lo que feya era esfonzarme més la espina.
 Passavam per sota les parets del molí de la Frau, que ab tot son as-