Pàgina:La punyalada (1904).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


V


 —Au, qu'estona hà que la pican!— digué, tot obrint la porta,'l moliner que'ns conexía be prou, y suposà que veníam de cita.
 Després d'atravessar la mal endressada cuyna, embocarem un passadís desvirondat y entrebancat de eynes, que acabava ab una porta de entre quals escletxes ne traspuavan dèbils raigs de llum y n'exía ressò de veus de jugadors. Allò era la timba; una tuta ab sostre de sota teulat y trespol de posts guerxes y mal empalmades, que grinyolavan sota'ls peus. Llexes plenes de gerres grexoses, restells de pans, penques de cansalada y tota mena d'obgectes més ò