menos comestibles, indefinits, bruts, negrosos y plens de floridura, mitx tapavan les mal rebossades parets.
Casi tota la llargada de la pessa venía ocupada per una taula de fusta grexosa, ab dos banchs a banda y altra, pera us dels entaulats. En aquells moments, aquests eran quatre, qu'estavan fentla, ab tota l'afició que la cosa's merexía.
Si contra gust hi entrava, ¡ab quin dalit hauría reculat, si m'hagués adonat a temps de que'l president d'aquella honorable quadrilla era'l mateix Ibo en persona!
—Voto a la cabra!, y d'hont surt ara'l Picolí?,— (aquest antich motiu solía ressucitarlo quan volía molestarme ab ses humorades);— ne tinch una grossa alegría, a fe, perque'm temía que t'haguessis trabocat a la gorga de Balareny, ò que t'haguessis estimbat per les clapisses de Coll-roig, tot fugint dels d'en Briquet. ¡Que sab hom! Però ara m'hi jugaría una orella que has seguit el rastre de la Coralí per les canals ¿oy? ¡Ah murri, quin fart de ensumar y riure t'hauràs fet tot rera enllà!...—
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/103
Aquesta pàgina ha estat validada.
