Pàgina:La punyalada (1904).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ca d'estupidesa, siguent lo xocant que sa boca dibuxava una mitja rialla casi perpètua, mitja rialla que a moments s'accentuava com si precedís la manifestació d'una idea que no esclatava may.
 En quant al trajo, abdós anavan igualment bruts, ab la roba emplastada al cos per la habitut de no despullarse. Gech y calses de vellut, calsons de cuyro ros, sabates folrades, y al coll, a més de la manta virada de blau, un sarró de tela crua, com els qu'usan els pastors pera les provisions. Com a armament, a més del feréstech trabuch, duyan a la cintura, entre altra ferralla d'us incomprensible a primera vista, uns grans ganivetassos de doble molla.
 De gana'n tenían un y altre, y sense ferse pregar, s'agafaren al recapte que'ls hi fou presentat, y menja que menjaràs, l'un callant sempre y l'altre no callant may.
 — Fa gana la vida de lladre, ¿veritat, Avi?— deya ab sorna l'Ibo, que's complavía en ferlo garlar.— Jo no sé aquests senyors de la terra baxa, que a vegades convideu a passar temporada ací dalt, per què's