Pàgina:La punyalada (1904).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


alguns indrets ab una barba de pam blanca y groga, que, després de menjàrseli mitja cara, li queya del tot viciada cap a la esquerra, pel fregadís d'una bufanda roja y bruta que tenía enroscada al coll. Uns ulls petits y grisos llagrimejavan ab lluhissors de murri dins d'unes conques fondes, y un nas de punta carnosa, tan ample de dalt com de baix, se mitx perdía entre l'embull d'un bioti de tots colors, caxalejat y fumat, que embrossantli la boca, sols donava exida al canó d'una pipa ronyosa, que semblava durla soldada a les dents, ia que ni per garlar se la llevava.
 El seu company, no per ser més jove, resultava menos fastigós. Duya un barretinot, de color de cirera podrida, enfonzat fins a les orelles; una barba verge de navaja y de pinta, del color y forma d'un fregall de ayguera; un nas d'òliva, baix de pont y cargolantse sobre una boca bifia, nua de bigoti. Sos ulls, d'un blau desmarxat, fixantse ab una inconveniencia com de criatura, desde sota uns frontals abultats en extrem, donavan a sa fesomía una certa mar-