Pàgina:La punyalada (1904).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sumía entre terrors y tristeses, mesos y mesos, esperant y tement un socors que lo mateix els podía portar la llibertat que la mort ò'l recrudiment de les seves tortures.
 Les families que no podían reunir les fauloses cantitats que'ls trabucayres exigían, avegades intentavan el rescat per la violencia, ab lo que comprometían greument la sòrt del pobre pres, y les que podían reunirla, se trobavan sovint entrebancades y fins castigades per l'Autoritat que se mostrava ofesa de que's comprés a preu d'or una llibertat qu'ella era impotenta pera salvaguardar.
 Y'ls facinerosos, qual interés no consistía pas en retenir indefinidament a ses víctimes que constituhían per ells molestia y perill contínuu, apretavan el cargol pera que'l such ragés aviat. El sistema era torturarles posàntleshi després al devant ploma y paper hont hi escrivían pàgines horroroses, sucant sovint aquella en la sanch de ses propies venes. Si axò no reexía, les víctimes eran assessinades ò abandonades al fons de les cavernes, hont morían de fam y de set, ò be en alguns cassos, els