Pàgina:La punyalada (1904).djvu/112

parents y les autoritats comensavan a rebre, per conductes desconeguts, sos membres sanchnosos, tallats cos viu.
Pochs temperaments tindrían la robustesa física que calía pera resistir a tals martiris, y menos esperits encara, la fortalesa y cristiana resignació necessaries pera mantenirse sencers sota'l pes de tals commocions. Molts, perduda la rahó, tornavan com idiotes; altres, embrutits y degenerats com besties, queyan en les més baxes miseries humanes, y alguns, presos d'una mena de fascinació estranya, seguían com gossos al seus butxins fins quan aquests els rebutjavan. Axís se compren lo qu'explicava aquell bestiassa del Avi, de la complascencia del canonge Cels, qui, pera divertir a la quadrilla, dansava tot nu'l ball del oso, marcantli ell el compàs, trucant ab el mànech del punyal al cul d'una paella; que un rich propietari de vora Bàscara, en una de les borratxeres que avegades celebravan els bandolers al fons d'un bosch, hont hi traginavan llurs bagasses de Perpinyà y de Figueres, se lliurés a ac-