Pàgina:La punyalada (1904).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cobrat de centes unses, totes d'un pich...
 — ¿Y ahont les teniu ara aquestes unses?— interrompé l'Ibo, ab son posat de fumeta.
 L'Avi. tot calant foch a la pipa, li clavà ullada, y fent una ganyota, respongué:
 —Tens rahò, noy: lo qu'es jo, tant ne tinch com ne tenía. Mes, no se han perdut pas per tothom. N'hi han prou que'n van be, y no pas dels qu'encara tenim la pell en remull, sinó altres que per ciutat rumbejan.
 — No ho cregueu pas axò,— deya l'altre:— el nostre Rector sempre'ns predica que'l diner robat no fa profit.
 —No fa profit, però ajuda a passar. Pel demés, ara es una miseria; per una unsa mal contada, ens hem de trencar el coll.
 S'arribà a la feta del día, l'assessinat del infelís matrimoni de Ridols.
 — Ja veyeu la feyna dels trabucayres d'avuy al día; molta fressa y poca endtessa,— digué'l vell ab una ganyota de menyspreu.
 Aquí, l'Ibo trobà peu pera fer gala