—¡Si no sou més qu'una colla de coyarinchs!— feu l'Ibo, ab ganyota de despreci, com per ferlo enrabiar.
El Roig comensà de nou a treure vent, mes l'Avi, sense enfadarse y ab un cayent de mirada que allavors no vaig ben compendre, respongué:
—Poch a poch! De gent no'n manca y ben decidida, afe de Deu; lo que'ns manca es un home de grapa y de lletra, que sàpiga comandar y barrinar; un home de pit y empenta, capàs, de posar els peus a rotllo a qui convingui. Cregueu qu'encara te sanch la vaca ... ¡Ah redeu! un home com l'Espinàs gran, voldría jo. ¡Allò sí qu'era un home! Allí sí que hi havía pit y brasó y xuya y verba y tot el menester. Malaguanyat home que'ns el pelessin tan aviat. La presa d'en Salarich a la missa major de Llovera, ningú, fòra ell, era capàs de ferla. Mirèus qu'entrar a un poble de més de cent cases, ficarse a la iglesia plena de gent y aquest vull aquest no'l vull, ferne una encordillada y amunt ... ¿quí més ho fa? ¡Y la catxassa de aquell home! Figurèuse que, mentres uns guardavam el forat y els
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/118
Aquesta pàgina ha estat validada.
