Pàgina:La punyalada (1904).djvu/117

li meresqueren al Avi, aquells infelissos butxinejats.
— ¡Que'n sou de llarch y de murri! li deya l'Ibo miràntsel fit a fit, ab son posat de poca pena.— Solzament per haver arribat a vell, dins del vostre ofici, merexeu un premi.—
La contesta sí que meresqué'ls honors de llevarse la pipa dels morros y escupir a terra.
—Míra: ab cinquanta anys que la corro me n'he vist de totes. y soch viu gracies al gloriós Sant Pau de Milany, que algunes dotzenes de ciris me costa; però't dich que may m'havía vist tan aborrit com ara. N'he vista petar molta de gent, y de la bona: en Planademont, qu'era un brau; els Felips, el Sagal, en Llorens de Baget, els Espinassos, y altres que feyan tremolar la terra; emprò, sempre que'n queya un, se n'alsava un altre que li feya la pols; mes ara... ja fa temps que no tenim qui valgui una pipada de tabach ... Ab Briquets, Esclopers y gent de aquexa llureya, no's va enlloch: ja es prou si's fa la viu viu, esperant l'hora qu'a un li buydin la truyta a la cendra.