Pàgina:La punyalada (1904).djvu/126

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo menos de transacció ò de treva, sempre ab la vista fita en el tranquil desenrotllo de mos plans. Era, senzillament un principi de lluyta entre l'amor propi ofès, que cercava reparació, y l'egoisme burgesot de la carn, cobejosa de benestar, única filosofía positiva que n'havía arrancat de les experiencies y desenganys de ma joventut, xorca pel be y pel mal.
 Es per axó, qu'encara m'afalagava la llunyana possibilitat de que, al revèurens, saltés ab algun estribot dels que'n trobava precedents en la historia de son geni llunàtich; per exemple, dientme:
 —¡Sempre tens d'esser animal y criatura! ¿Que no vares compendre qu'estavam de negoci, y que la teva presencia y la del teu company ens destorbava? ¡Vés al dimoni, ximple acabat!—
 Fins un tal Deu-te-guart conceptuava jo que podía donarme, decentment, peu pera entrar en esplicacions y establir una mena de statu quo, mal que pesés a mon amor propi rebregat. Axò sí; assolit mon ideal, y ben segur de que ja no podría