Pàgina:La punyalada (1904).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


perjudicarme més, allavors caldría rompre definitivament ab tan mal home, allunyantlo y inutilisantlo, anch que fos delatantlo a la justicia.
 Rumiant ab tan miserables predisposicions, me varen passar les hores que mancavan pera la cita del Alzinar vell, altra part del problema, que'm tenía enquimerat y de la que res de bo n'esperava. Ab tot, abans del mitxdia del dimecres, ja estava aclatat dins d'un bosch de tall, a un tirat de fona del molí, desde hont dominava la caseta, de poca tossa, però vistosa y alegroya, penjada en el pendís. Casi a nivell d'ull, veya la bassa, tota ombrejada de sàlzers y pomeres, d'hont l'aygua, saltant per sobre'l rodet, feya moure la primitiva y senzilla maquinaria, y s'escolava tota escumosa per un cluell que la tornava al torrent, després de joguinejar entre motes de sàlichs y crostons de pedra blava; al costat dret, veya la plasseta ombrejada de tells, y a sota, una fexa llarga y estreta, plantada de fruyters y de verdures arrenglerades. Per demunt de la casa, casi a ran de teulada, hi havía la era, batuda pel sol, y