Pàgina:La punyalada (1904).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

després alguns quintars, y més amunt bosch y més bosch, fins a sota l'espadat; bosch jove que's veya créxer, a mida que tirava fondalada amunt, fins a tornarse bosch feréstech allà al Alzinar vell.
 Desde mon aguayt, sotjava atentament totes les remors del molí, les que arribavan distintament a mes orelles. A la Coralí vaig vèurela aviat feynejar ayrosa; de primer, cusint a la ombra dels tells, y després, aconduhint al bestiar. A l'hora del dinar, desaparegué per llarguíssima estona, y al reaparèxer, a l'hora de dues, va semblarme que s'havía pulit una miqueta, si be no feya pas posat d'anar a cullir aglans; semblava estar neguitosa, anant y venint, sense obgecte aparent. Mes tart, aparegué a la era, ab un cistell al bras.
 — ¡Ara hi va!— vaig dirme, al veure que mirava dret al punt de cita; mes desseguida, reboté'l cistell, s'entornà a dins y reaparegué per la porta inferior, tornant a sentarse prop de la taula de pedra, ab una pessa de roba al dits.
 — ¡Se'n desdiu!— vaig exclamar interiorment; y, sense saber què fer,