Pàgina:La punyalada (1904).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


amunt, cap al mateix indret; però, havent mal calculat les distancies, vaig trigar molt més de lo que havía cregut a arribar al Alzinar vell: llisera terruda y ufanosa, enclosa entre espadats que, devallant del peu de la cinglera soleya, anava endolcintse fins al torrent, passat el qual, reprenía la pujada de més en més ràpida, a mida que s'acostava al espadat de l'altra banda. Axís, formant una serie de cayres suaus que s'interposavan els de la una banda ab els de l'altra, traduhint les ondulacions del rierol, anava plà y amunt fins a Collterrer, hont tenía la gorja sortida. La part ubaga estava atapahida de faigs, y la soleya, de robustes alzines que donavan les aglans més famoses de la comarca. Els arbres centenaris se creuavan de branques, tapant la vista del cel; mes, per sota, era'l terrer esbrossat y's caminava be sobre un tou d'herba fina, y en les clotades sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent; y encara que'l sol batía ab tota sa forsa les cingleres, regnava al bosch la misteriosa mitja llum verdosa, peculiar de la selva ombrívola.