Pàgina:La punyalada (1904).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


eran sinó que les cobertores de dues nuvolades prenyades de llamps y trons qu'esperavan la oportunitat d'esclatar. D'un bot salvà la curta distancia que'ns separava, y axecant la seva manassa destra, me la llensà de revés a la cara, ab forsa capassa d'atuhir a un bou, però jo que ja'l veya venir, vaig pararli la meva y, les dues toparen ab un ¡xech! feréstech que retrunyí per la boscuria com el d'un brancall petat pel vent. Quedaren la una ab l'altra unides com ab forta soldadura.
 Allavors comensà una dansa extranya; ell pugnava, tirant pera decentrarme, y jo, no poguent resistir la forsa passiva de sa mole pesanta, feya vibrar mon cos lleuger y nervut, movilisant la resistencia a son entorn y comprometent a cada moment sa estabilitat. Fins aleshores no vaig recordarme de que no portava eyna de cap mena y vaig sentirne gran recansa, comprenent que em faría bona falla. Ell sí que'n duya; vaig compèndreho desseguida per son apressament de butxaquejar ab la esquerra y, amatent a inutilisarli tal acció, vaig agarrarli aquesta,