Pàgina:La punyalada (1904).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


capolat, febrós y mitx fora del món. Darrera meu la Coralí, abrassada a un arbre pera no defallir, sanglotava sordament com presa d'una angoxa mortal.
 Per fi, l'Ibo's redressà, y reprenent el ganivetàs qu'havía dexat sobre una pedra, s'enfilà pel marge de l'altra banda, espolsantse com un cavall quan surt del bany. Allí's llevà'l gech y comensà escórrerlo cargolantlo ab totes ses forses, fent lo mateix ab un mocador que després se lligà al cap pera substituhir la catxutxa que Deu sab hont parava. Algun be devía haverli fet el bany, tonisant l'ardencia de son temperament sanguini y predisposat a la feridura, per quant tornà a rependre quelcom de son ayre petulant y desvergonyit.
 Ja te'n recordaràs, Picolí malehit, de la jornada d'avuy.— comensà a dir ab veu rogallosa però forsa reposada.— Jo't juro qu'ab la sanch de les teves venes m'hi haig de rentar les mans.—
 Ses paraules me retornaren a la realitat revifantme un poch.
 —¡Y tal si me'n recordaré!— vaig