Pàgina:La punyalada (1904).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a cau d'orella una veu selvatge que'm feu extremir.
 Al mateix temps sentía en la mà'l contacte calentó del mànech del podall ab que suara la Coralí l'havía tingut a rotllo.
 Fos perque'm veya decidit a obrirli'l cap, ò fos perque en realitat se sentís aniquilat pels esforsos fets y pel masegament de tot el seu cos, lo cert es que l'Ibo's detingué, comensant a gesticular com un boig. Tambalejantse, ajupintse com si cerqués per terra quelcom que no trobava y cargolant renechs extranys y ininteligibles, anà ficantse dins la gorga agenollantshi, refrescantse'l cap a grans xarbotades, acabant per ajaures y revolcarshi, enrogint les aygues ab la sanch de ses nafres, com un sanglar caxalejat pels gossos, alsant sovint el cap pera dirigirme mirades feréstegues de sos ulls sanchnosos, com els d'un cà qu'ha menjat la bola.
 Jo, plantat com un ense, sobre'l marge, contemplava aquelles extranyeses casi sense conciencia de lo que veya, com no fos una mena d'enveja de rabejarme com ell, donchs també com ell me sentía