Pàgina:La punyalada (1904).djvu/147

 ¡Mirèu! de veure aquella mossa, desfeta de trenes, espitregada y desvirondada de roba, corvar sa graciosa y valenta silueta sobre la margera, ab un posat de tràgica protesta, vos hauríau esferehit: semblava una pantera recullintse pera llensarse sobre la presa, botant per damunt del torrent. Se ficà la mà esquerra a la boca, mossegantse'ls dits ab ses blanques dents, ab tanta forsa com si se'ls anés a petar, y alsant la destra ab actitut feridora, exclamà ab inflexions de veu selvatge, qu'encara no li conexía:
 Míra ¿veus? Punyals que'm manquessin, bones me foren les dents pera arranarte les ungles, ¡malehit esparveràs de gotlles totxes! ¡Vés, bestia! La conexes pas encara la Molinera.
 —Estarrúfat ara, que ja'ls abaxaràs, un día, aquests escandalls de gata rabiosa!— va contestarli'l brètol ab una riallada bestial, refermant les seves insolencies.
 La sobrexitació de la Coralí pujant de grau, va comunicarsem a mi mateix, reexintme tot el coratge de moments abans, y avivantsem el pene-