Pàgina:La punyalada (1904).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al cas; mes les mosses soil axís, però ja posarà'ls peus plans desendevant, jo t'ho abono. Ni tampoch se creya que l'lbo fos tan brètol y llarch d'ungles, cosa que també li hauría avinentat, per que ja'm constava be massa de quin peu se dol, sinó que les noyes ¿sabs? ab quatre floreyos ben dits se'n pagan y aqueix murri ne sab de debò.
 Endemés, tornanthi, sembla que vos les vareu picar de ferm .....
 Ja ho sé que n'hi va haver pera tots dos, mes, segons la noya, que m'ho ha explicat de pe a pa, si es viu l'Ibo es perque tu vares volguer y ..... jo no t'ho desaprobo pas, mes crech que tan de be li hauría fet Deu, y potser més a tu qu'a n'ell, que n'haguessis passat els taps, perque'm temo que, viu, serà un mal grà que potser te farà prou proitja, y, mort... míra, tampis. Però— mirantme ab certa maliciosa satisfacció,— crègasho, no'm creya pas que, fòra de rotllo en Polion, hi hagués aquí qui li pogués fer cara a n'aqueix potulfis .....—
 Vaig incorporarme y, ajudat d'ell, vaig renovarme les untures ab draps