Aquesta pàgina ha estat validada.
Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés pera confort del excursionista afadigat, hi hà un canapè de blaníssima herba y sòlit respatller de pedra, hont algun temps jo m'hi asseya sovint, contemplant sempre ab el mateix interés el grandiós panorama que s'extenía a mos peus. A sol ixent, les terres baxes del Ampurdá s'oviravan boyroses per demunt les serralades de la Mare de Deu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ensà, el pich de Tossa, y més ensà encara, Lliurona rònega y perduda entre els alzinars, el rieral del Borró tallat a pich, la serra de Ba-
