Pàgina:La punyalada (1904).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que volía guarnir be'l niu per quan l'aucell pogués tornarshi ajocar y ..... l'aucell no hi tornà del seu vivent, pobra mare! Donchs, sapiguèu que desde qu'ella es morta, a casa fins les parets ploran, ploran d'anyoransa d'una mà jove y polida que les netegi de pols y terenyines, d'una escombra nova qu'escombri nèt, y jo com elles defallexo d'anyorament d'una companya alegra, garbosa y bonica, d'una mestressa feynera y endressada baldament me posi les peres a quarto, que prou ho necessita qui com jo està tan fet a llaurar tòrt.
 Donchs, veyeu? de tot axò parlavam ab aquesta bona mossa y ella me deya que pensava molt santament y jo li deya qu'ella tenía a màlo que'm falta, que no més calía que'm digués que sí y tot quedaría aviat arranjat y ella me deya ..... vaja he entès que'm deya que per ella no's perdería, mes com noya satja y filla creyenta, no pot passar avant sens que vos n'hagueu esment y hi digueu la vostra. Donchs be, a n'axò vay ara, y dexèume acabar, que m'escanyo. Nèt y clar, vos de-