Pàgina:La punyalada (1904).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que volía guarnir be'l niu per quan l'aucell pogués tornarshi ajocar y..... l'aucell no hi tornà del seu vivent, pobra mare! Donchs, sapiguèu que desde qu'ella es morta, a casa fins les parets ploran, ploran d'anyoransa d'una mà jove y polida que les netegi de pols y terenyines, d'una escombra nova qu'escombri nèt, y jo com elles defallexo d'anyorament d'una companya alegra, garbosa y bonica, d'una mestressa feynera y endressada baldament me posi les peres a quarto, que prou ho necessita qui com jo està tan fet a llaurar tòrt.
 Donchs, veyeu? de tot axò parlavam ab aquesta bona mossa y ella me deya que pensava molt santament y jo li deya qu'ella tenía a mà lo que'm falta, que no més calía que'm digués que sí y tot quedaría aviat arranjat y ella me deya..... vaja he entès que'm deya que per ella no's perdería, mes com noya satja y filla creyenta, no pot passar avant sens que vos n'hagueu esment y hi digueu la vostra. Donchs be, a n'axò vay ara, y dexèume acabar, que m'escanyo. Nèt y clar, vos de-